tag:blogger.com,1999:blog-87846652180210815612024-03-13T04:05:22.730+01:00"No tinc mascota, tinc bloc"MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.comBlogger229125tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-83615022537049927712013-12-19T11:11:00.003+01:002013-12-19T11:11:29.150+01:00Cupidity - Kismet Diner Subtitulado - Cornetto México<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="//www.youtube.com/embed/bbK0KqtuyFM" width="480"></iframe></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Aqui us el deixo per desitjar-vos un molt bon Nadal i un 2014 ple dels meus millors desitjos!</div>
MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-68651972768076482122012-09-30T11:52:00.001+02:002012-09-30T18:20:02.259+02:00Catalunya un nou estat d'Europa?<div style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.blogger.com/" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a>Sembla mentida com passa el temps, més d'un any des de la darrera publicació, i em pregunto, però que no han passat coses que valguessin la pena explicar des d'aquest petit bloc, en tot aquest temps? Oi tant que n'han passat i un munt!!</div>
El #11s2012 Catalunya es va posar a l'ull del món, amb una de les manifestacions més nombroses que hi hagut mai a Europa i <b>sense incidents</b> que aviat és dit.<br />
La independència va ser el somni de molts dels nostres avis i besavis, somnis que es varen esfumar a l'any 39.<br />
Passejant pel món del twitter em vaig trobar amb una piulada, d'<a href="http://bit.ly/P8xPe6">@aleixsalvans</a>, que deia: <em>No he</em> <em>estat mai creient, però el dia de la independència aniré al cementiri, a dir al meu avi que finalment ho hem aconseguit</em>.<br />
<div style="text-align: justify;">
Acte seguit un munt de piulades li deien que el dia que s'aconsegueixi, també pensaran en tots aquells que ho varen somniar, que varen lluitar per aconseguir-ho i que avui no hi són.</div>
<b></b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-JBWi-thVGFo/UGhwJgvnPrI/AAAAAAAABXE/kRA6iCB1-6Y/s1600/foto.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="http://2.bp.blogspot.com/-JBWi-thVGFo/UGhwJgvnPrI/AAAAAAAABXE/kRA6iCB1-6Y/s320/foto.JPG" width="320" /></a></div>
<div align="center">
<span style="font-size: xx-small;">Bombers de Girona</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-52389009687919759382011-09-13T17:53:00.010+02:002011-09-13T18:45:02.497+02:00El català....<a href="http://2.bp.blogspot.com/-7_DswTbMDMQ/Tm-HCkD--7I/AAAAAAAABVo/9MKxdEsplRM/s1600/43072498.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 283px; FLOAT: right; HEIGHT: 149px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5651884535483136946" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-7_DswTbMDMQ/Tm-HCkD--7I/AAAAAAAABVo/9MKxdEsplRM/s320/43072498.jpg" /></a><br /><br /><div align="justify">Aquests dies, amb tot l'enrenou del català, m'ha vingut al cap un record que feia temps que tenia a l'oblit, no sé quants anys devia tenir, eren els meus primers anys a les "<em>monges", </em>i tot just havíem après a llegir.<br /><br />A Roda, després de l'escola, uns dies, anàvem a la biblioteca popular<em> d'amagat, </em>no és que ens hi col·léssim a fer malifetes, no, i ara! Anàvem a aprendre català. Si si heu llegit bé, d'amagat. A l'escola encara no es podia ensenyar, (en Franco vivia) i a casa trobo que amb un gran encert i certa gosadia, ens hi varen apuntar.<br /><br /></div><br /><div align="justify">I enfilàvem les escales de la bibilioteca, era tot un secret el que hi anàvem a fer, sobretot deia la meva mare: <em>"no ho digueu a ningú, que us ensenyen català. I si algú us demana on aneu, dieu que a fer els deures!". </em><br /></div><br /><div></div><br /><div align="justify"><br /><div align="center"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-Xp0-8p2A8Zo/Tm-GkgtZeqI/AAAAAAAABVg/V7UuKtytZcA/s1600/5392419.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 226px; FLOAT: left; HEIGHT: 185px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5651884019187022498" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-Xp0-8p2A8Zo/Tm-GkgtZeqI/AAAAAAAABVg/V7UuKtytZcA/s320/5392419.jpg" /></a>I apreníem català amb el Faristol...<br /><br /></div></div><br /><div align="justify">Jo, per lo petita que devia ser no devia entendre massa res de tota aquella clandestinitat, però encara recordo aquella sensació d'estar fent una cosa d'amagat, a unes hores intempestives, (no crec que fossin més de les set de la tarda), de compartir un secret amb els companys que hi anàvem. </div><br /><div align="justify">També podíem haver cridat: CATALÀ A L'ATAC! </div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-89876257312518476162011-08-31T12:06:00.004+02:002011-08-31T12:34:58.550+02:00Raksha Bandhan<div align="center">Enmig de la més caòtica circulació, on els animals es barrejen amb les persones, i on tot el que tingui rodes s'aprofita i va a vessar, ja sigui moto, bicicleta, tuc tuc o autobus, on els sentits de circulació són només un senyal de trànsit per fer bonic,</div>
<br /><p align="left"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-I_5yEc7xCAw/Tl4LkyUv48I/AAAAAAAABUw/kOz8VENEN0o/s1600/DSC_0620.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 213px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5646963709381174210" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-I_5yEc7xCAw/Tl4LkyUv48I/AAAAAAAABUw/kOz8VENEN0o/s320/DSC_0620.JPG" /></a></p>
<br /><div align="center">un munt de parades on venen les pulseres de la festa del "<em>Raksha bandhan</em>" o llaços de protecció, festa en que es cel·lebra l'amor i protecció entre germans. Tradicionalment els germans es regalen "<em>rakhis", </em>pulseres que simbolitzen l'amor mutu i la promesa de protecció, la germana lliga un "rakhi" al germà en el que li demana protecció i li promet que resarà perquè tingui una llarga vida, a canvi ell li promet que cuidarà d'ella. </div>
<br /><div align="center"></div>
<br /><div align="center"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-InDv-PONmrE/Tl4I-r-z2DI/AAAAAAAABUo/TI32U4Jxy3Y/s1600/DSC05746.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5646960855820261426" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-InDv-PONmrE/Tl4I-r-z2DI/AAAAAAAABUo/TI32U4Jxy3Y/s320/DSC05746.JPG" /></a><span style="font-size:78%;"> Índia 2011
<br /></span></div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-48257209816617342132011-08-30T11:26:00.009+02:002011-08-30T12:15:10.095+02:00Robar l'ànima.L'altre dia a l'autobús, hi havia un senyor assegut al davant amb una "megasupercàmara" fent fotos a la gent. El que primer era curiositat es va convertir en un petit sentiment d'incomoditat, <em>"què deu fotografiar?"</em>, fins i tot vaig començar a patir per si li dirien alguna cosa, si algú l'increparia per fer fotos, hi havia una senyora asseguda que se'l començava a mirar malament, la gent al sentir el soroll de la càmara es giraven i es començaven a violentar una mica.
<br />
<br />
<br /><div align="justify">Vaig arribar a la meva parada, premo l'stop i em diu, <em>perdona que pots tornar a prémer el botó?</em> I jo: <em>mmm bé si, clar...</em> i em comenta que fotografia mans. No vàrem parlar més, vaig baixar tot mirant-me les ungles de les meves mans. </div>
<br />
<br /><div align="justify">Hi ha una llegenda que diu que algunes tribus aborigenes no deixaven que els exploradors els fessin fotos, perquè creien que aquella màquina diabòlica els robava l'ànima. </div>
<br />
<br /><div align="justify">Aquest estiu n'hem fet un fotimer (per variar), de paisatges, avis, nens, monjos budistes de totes les edats, gent al camp treballant.</div>
<br />
<br /><div align="justify">Un munt de gent estranya que guardaré <img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5646588324772530834" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-pOUFcpPD6CM/Tly2KhrvSpI/AAAAAAAABUg/xKTsuMG5mMY/s320/DSC05287.JPG" />en el meu àlbum i en els meus records, fotos fetes, robades, intentant captar aquell gest, aquell somriure, aquell moment que t'ha cridat l'atenció.</div>
<br />
<br />
<br /><div align="justify"></div>
<br /><div align="justify">I em sembla fantàstic i no em sembla estrany, tot i que intentes fer-les d'amagat.</div>
<br />
<br /><div align="justify"></div>
<br /><div align="justify">Però pensant potser a ells si, que els incomoda, que no els agrada. </div>
<br />
<br /><div align="justify"></div>
<br /><div align="justify"></div>
<br /><div align="justify">De fet a mi no m'agradaria gens ni mica formar part dels àlbums de records de turistes desconeguts.
<br /></div>
<br />
<br /><div align="right"><span style="font-size:78%;">Bhutan 2011.</span></div>
<br />MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-70488245554670307172011-08-22T17:58:00.009+02:002011-08-22T18:43:23.771+02:00Bhutan
<br />
<br /><div><a href="http://4.bp.blogspot.com/-A5FNrSg3fD0/TlJ_8XimGPI/AAAAAAAABUI/Xm3BaUiZy6U/s1600/DSC05194.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643713958136649970" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-A5FNrSg3fD0/TlJ_8XimGPI/AAAAAAAABUI/Xm3BaUiZy6U/s320/DSC05194.JPG" /></a>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /><div align="center">
<br />
<br />El regne dels mil verds,
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/-XcNOgUPJw_k/TlKALf-_vEI/AAAAAAAABUQ/yRcYJq2_3gM/s1600/DSC05384.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643714218101292098" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-XcNOgUPJw_k/TlKALf-_vEI/AAAAAAAABUQ/yRcYJq2_3gM/s320/DSC05384.JPG" /></a>
<br />
<br /></div>
<br />
<br /><div align="center">
<br />dels milers de pregàries al vent,
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<br />
<br /><div>
<br />
<br />
<br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/-KxbCFjlKRFo/TlKAqEHux4I/AAAAAAAABUY/dTqqJ_Cwkyw/s1600/DSC05322.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643714743197681538" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-KxbCFjlKRFo/TlKAqEHux4I/AAAAAAAABUY/dTqqJ_Cwkyw/s320/DSC05322.JPG" /></a></div>
<br />
<br /><div>
<br />i sobretot dels somriures.... </div></div>
<br />
<br />MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-57563208047746545402011-07-28T15:09:00.007+02:002011-07-28T17:58:19.921+02:00Happiness per càpitaEl PIB és un barem econòmic que s'utilitza per conèixer la riquesa d'un país i el seu nivell de benestar. Existeix un país a la falda de l'Himàlaia amb un original modus de mesurar el benestar dels seus habitants. Aquest país és Bhutan i aquest concepte tan original és la FELICITAT INTERIOR BRUTA (FIB). Aquest concepte medeix el benestar psicològic dels habitants del país "<em>Del Drac del trò", </em>basant-se en el seu accés a l'assistència sanitària, la conservació dels recursos naturals del país o el temps que estan amb la seva familia... que senzill.<br /><br /><div><br /><div align="justify">El PIB agonitza, l'atur creix, com creixen les retellades, temps de crisi, d'indignats, de bonus, de dèficit, de deute... </div><br /><br /><div align="justify"></div><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 213px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5634396478657802818" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-bG0FVQl_K4M/TjFlvrocMkI/AAAAAAAABTM/P416vLTV0KE/s320/bhutan.jpg" />Veient tot aquest panorama, marxem al Bhutan. Si ara mateix em mesuressin el meu FIB.... Bones vacances!</div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-2887207258134624442011-03-05T11:17:00.003+01:002011-03-05T11:40:23.179+01:00DREAD DROP<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/-WLd3xCNBf7Q/TXIRL-2HIiI/AAAAAAAABSk/X3HfkKJKSzI/s1600/arxius1.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 134px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-WLd3xCNBf7Q/TXIRL-2HIiI/AAAAAAAABSk/X3HfkKJKSzI/s200/arxius1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580541785811657250" /></a><div>Tot fent servir el "Dread drop" terme provinent de l'espionatge, i que es refereix a un espai on dues persones intercanvien missatges secrets sense haver-se de trobar", l'artista alemany Aram Bartholi, ha reinventat aquest terme.<div style="text-align: justify;">Es tracta de "penjar" per ciutats llapissos USB, encastats al ciment de parets i facilitar l'intercanvi anònim de fitxers. De moment n'hi ha quasi tres-cents llapis de memòria escampats pel món, un a <a href="http://deaddrops.com/db/?page=view&id=47">Barcelona</a>, prop de l'Auditori, tinc curiositat per veure quina informació guarda. Llegint aquestes <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3856778/20110305/compartir-fitxers-paret-paret.html">notícies</a> m'adono que com evoluciona tot! Fa uns anys era impensable poder guardar tanta informació en un aparell tan minúscul, i menys ja intercanviar-la, ara està a l'abast de tothom. </div><div style="text-align: justify;">Si els escrivans tan gelosos del seu treball aixequessin el cap...!!!!!</div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:arial;font-size:100%;"><span class="Apple-style-span" style=" line-height: 1px;font-size:13px;"><br /></span></span></div></div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-3798595481871715192010-11-11T15:35:00.001+01:002010-11-11T15:38:02.684+01:00Tot és relatiu...<div align="center"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/TNv_oRjIyvI/AAAAAAAABSM/H7CyV5xBEZY/s1600/galapagos.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 380px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5538301234152786674" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/TNv_oRjIyvI/AAAAAAAABSM/H7CyV5xBEZY/s400/galapagos.jpg" /></a><span style="font-size:78%;"> Tot és relatiu (estiu 2010)<br /></span><br /></div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-43968209722794737882010-10-28T13:54:00.007+02:002010-10-28T14:47:30.052+02:00Quina olor<div align="justify"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/TMluMhbk6GI/AAAAAAAABRo/LMs31gVML_Y/s1600/Pictures1.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; FLOAT: right; HEIGHT: 150px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5533074778612885602" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/TMluMhbk6GI/AAAAAAAABRo/LMs31gVML_Y/s200/Pictures1.jpg" /></a>Llegint <a href="http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html">La Contra</a> de la Vanguardia d'avui, l'entrevista que li fan a un perfumista <a href="http://www.perfumesjimmyboyd.com/">Jimmy Boyd</a>, he recordat un comentari que ja vaig deixar per aqui, sobre els olors, i els records que t'evoquen. Es veu que està demostrat que un 75% de les nostres emocions es vinculen a olors, el teu cervell reté el 35% del que hem olorat, el 5% del que hem vist i només el 2% d'allò escoltat, i que la cara d'una persona es recorda 15 anys, la seva olor, per sempre. </div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-54055127086778781422010-07-28T21:57:00.004+02:002010-11-08T16:02:35.526+01:00BONES VACANCESI si.... de vegades ho tens tan aprop......<br /><object width="640" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/hhKpOz4SROE&hl=es_ES&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/hhKpOz4SROE&hl=es_ES&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"></embed></object>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-45100943317539822422010-03-01T21:58:00.005+01:002010-11-08T16:03:06.675+01:00TEMPUS FUGITMolts matins començo dient-me: "Voldria que el temps s'aturés avui, tinc tantes coses a fer!"<br /><div align="justify">Però no puc, ni podem detenir el temps, seria com detenir la nostra existència. Tampoc no podem retrocedir en el temps o anar més de pressa. Aquestes accions podem realitzar-les amb una pel·lícula, no amb la nostra vida. </div><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 292px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5443798947579926706" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/S4xCTOMlmLI/AAAAAAAABOs/E8LFaACBIak/s320/parar+temps.jpg" />En la percepció del temps actuen les emocions: quan gaudim d'alguna cosa semblaria que el temps avança més de pressa; quan patim, els minuts són hores. Podríem invertir les velocitats, és a dir, fer que els moments grats siguin més duradors i els ingrats més breus? Difícil… els éssers humans estem més acostumats a dividir el que succeeix en bo i dolent, i moltes vegades sentim que el que és dolent pesa més o dura més que el que és bo.<br /><div align="justify">No és que em sembli que el temps passa volant i s'escoli entre els dits com la sorra de la platja, sino que el temps passa més ràpid. Es veu que la Ressonància de la Terra o de Schumann, que durant molt temps ha estat de 7.8 hz/segon des de fa milers d'anys, des de 1980 ha pujat a 12 Hz. En definitiva... que tot plegat significa que 16 hores equivalen ara a un dia de 24 hores. </div><div align="justify">El temps s'està accelarant, ja deia jo que no era una percepció meva!!!!! </div><div align="justify">Tot i així com voldria que a vegades s'aturés.</div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-85643011305184677812010-01-13T22:03:00.004+01:002010-11-08T16:05:08.394+01:00<div align="justify">Els Flashmob, o el que és el mateix: una multitut instantània que es reuneix de cop en un lloc públic, realitzen alguna cosa inusual i després es dispersen ràpidament.<br /></div><div align="justify">Tot i que sembla que s'hagi posat de moda ara, la cosa ja vé de fa un temps, al 2003, ja se'n va convocar un sota els peus de Colom, s'havia de senyalar com ell, al crit de que "venen els indis", es veu que la convocatòria no va tenir massa exit, una dotzena de persones mal contades, i davant dels periodistes, la meitat es va fer enrera, al 2003, no hi havia el facebook i el seu poder de convocatòria. </div><div align="justify">L'altre dia se'n va fer un altre al metro de Barcelona, simultàniament a 43 ciutats del món, es tractava de viatjar en metro sense pantalons, en calces i calçotets. Tot i que és diverit, i veient la reacció dels companys de vagó, (a algú se li va quedar un tanga a la retina...), veure nois amb katiusques, abric polar i calçotets estampats, pot ser entretingut, veure unes sabates d'executiu i els mitjonets de mitja sota genoll... que voleu que us digui, ja és una altra cosa. </div><div align="justify">Una cosa són els anuncis de Dolce&Gabana, (que bonic el foulard, no?)</div><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 215px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426340853761345522" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/S048Qaqih_I/AAAAAAAABNY/MpRymE6UYyQ/s320/ropa-interior-Dolce-%26-Gabbana-Hombre-(5).jpg" /> <p align="justify">i l'altre...un tio en calçotets, sabata italiana i mitjó de mitja, i com que és el meu bloc, no penjaré una imatge de mal gust com aquesta, no voldria ferir sensibilitats!</p>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-48159471613490442202009-12-28T00:10:00.004+01:002010-11-08T16:04:20.511+01:00Auld Lang SyneDijous a la nit en molts llocs del planeta sonarà la lletra del <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Auld_Lang_Syne"><em>Auld Lang Syne</em></a><em> </em>la tan coneguda cançó de l'hora dels adeus, i tot i que la fem servir per acomidar-nos, la lletra original seria més o menys així:<br /><div align="center"><em>"Hauríem d'oblidar-nos dels vells amics i no recordar-los més?</em></div><div align="center"><em>Hauríem d'oblidar-nos dels vells amics i dels vells temps?</em></div><div align="center"><em>Pels vells temps, amic meu, pels vells temps.</em></div><div align="center"><em>Alçarem una copa en record dels vells temps!"...</em></div><div align="center"><em></em></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">I no, no els oblidaré, ni els vells amics ni els vells temps, i en faré de nous i brindaré amb tots, pels temps que han de venir.</div><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 243px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5420065880574757842" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SzfxM57fi9I/AAAAAAAABNQ/y0O1nmjMQcw/s320/arbre+nevera.jpg" /><br /><div align="justify">I com que ja he fet tard, ja no us puc desitjar un Bon Nadal, però si alçar la meva copa per desitjar-vos un <span style="color:#33cc00;">MOLT BON ANY 2010!!!!</span></div><br /><div align="justify"></div><div align="center"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=mRcpj5vCWbk">http://www.youtube.com/watch?v=mRcpj5vCWbk</a></div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-9357806885491961442009-12-10T20:11:00.004+01:002010-11-08T16:03:39.462+01:00Som esclaus del nostre passat i hereus del futur?<div align="justify"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SyFW42x-ZTI/AAAAAAAABNE/9bVuVqh3tb8/s1600-h/ngc613_eso_c1.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 282px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413703761853834546" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SyFW42x-ZTI/AAAAAAAABNE/9bVuVqh3tb8/s320/ngc613_eso_c1.jpg" /></a>Doncs es veu que si. </div><div align="justify">Segons la terapia de les <a href="http://www.constelacionesfamiliares.net/metodo.htm">constelacions familiars</a>, nascuda als anys 80 de la mà de Bert Hellinger, som esclaus del nostre passat, del que ens han inculcat i el que hem viscut, estem units a la nostra familia i el llegat que portem i certes tendències psicològiques es repetiran generació rere generació. </div><div align="justify">No sé si som o no esclaus del nostre passat, però no ens hi podem quedar i lamentar-nos en el nostre present, potser ho som de nosaltres mateixos, de les nostres inseguretats, de la sobèrbia. Imaginant que el temps no passa i que alguna cosa ens pertany, quan només som un polsim, les estrelles i les constelacions en són testimoni. </div><br /><br /><br /><div align="justify"></div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-450000196556827812009-11-04T12:44:00.006+01:002010-11-08T16:04:02.573+01:00Puzzle<div align="justify"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SvFsWtpvrLI/AAAAAAAABME/7Pan7xlRd58/s1600-h/puzzle.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 344px; FLOAT: left; HEIGHT: 381px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400216565661543602" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SvFsWtpvrLI/AAAAAAAABME/7Pan7xlRd58/s400/puzzle.jpg" /></a>La meva vida? </div><div align="justify">Un puzzle. </div><div align="justify">Si, un puzzle, un trecaclosques gegant, ple de peces. Sempre m'han agradat i he tingut certa facilitat per fer-los. </div><div align="justify">Seguint unes pautes, primer el marc, després es tracta d'organització, triar colors, formes estranyes que quadren de seguida, i apa anar fent. El passat? Totes les peces que vas col·locant. El present? La que tens als dits, potser és fàcil i encaixa de seguida, d'altres formen grupets que saps més o menys on van però encara no saps ben bé com col·locar-les. De cop en trobes una que és definitiva, i que fa que aquell trosset quadri, encaixi, i avances i et sents bé. També n'hi ha de les refutudes, les mires i remires, t'encalles, les gires i regires, les mires d'encaixar però no <em>"hi ha tu tia", </em>i les apartes, ja ho probaràs, ja l'encaixaràs, i de cop un dia penses i aquella peça.. on era? ... aquella estranyota, i la trobes i encaixa. El futur? Tota la resta de peces més o menys distribuides, esteses al teu davant, que aniran quadrant de mica en mica, sempre acaba quadrant, bé sempre??? Si no en perds alguna... que també passa.</div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-25424605838743541402009-10-30T13:36:00.005+01:002009-10-30T14:00:21.271+01:00A la tercera, hi arriben els que no tenen bon ull!<div align="justify"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/Surigz2rQWI/AAAAAAAABL8/4ToMMYtRVbg/s1600-h/margarita-deshojada.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5398376156660187490" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 267px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/Surigz2rQWI/AAAAAAAABL8/4ToMMYtRVbg/s400/margarita-deshojada.jpg" border="0" /></a>La primera impressió és la que val. Els especialistes diuen que són suficients 10 segons...(que són 10 miserables segons en tota una eternitat?) per donar un cop d'ull i saber que la persona que tens al davant val la pena o no. Si la cagues a primer cop d'ull i no dones una segona oportunitat, mal fet! Us diran que una segona oportunitat s'ha de donar a tothom, per allò que la vida n'és plena de segones oportunitas. </div><div align="justify">Però també t'han dit que segones parts mai foren bones... però si és així, com arribes a la tercera va la vençuda?<br /></div><div align="justify">Aquesta m'agrada: A LA TERCERA VA LA VENÇUDA! </div><div align="justify"></div><div align="justify">És l'expressió optimista per antonomassia, t'assegura que després de fracassar en dos intents, la propera és la que aconseguiràs allò proposat, és la frase de la perseveració en l'esforç! Tot i que en l'àmbit de la justicia als segles XVI i XVII si t'atrapaven robant.. a la tercera era la vençuda, et pelaven de cop! Mirat així, si efectivament, a la tercera hi arriven els que no tenen bon ull!</div>Al final tot és més senzill o si o no.. o si no, o si o no...MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-45287793978644647092009-10-14T18:48:00.003+02:002009-10-14T18:59:45.127+02:00FlashForward<a href="http://3.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/StYDLlrI-hI/AAAAAAAABL0/GYB4Kzzex3U/s1600-h/MV5BMTY1MDg1MjUxMl5BMl5BanBnXkFtZTcwNDc2NTk4Mg%40%40__V1__SX100_SY133_.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5392501101449247250" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 99px; CURSOR: hand; HEIGHT: 133px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/StYDLlrI-hI/AAAAAAAABL0/GYB4Kzzex3U/s400/MV5BMTY1MDg1MjUxMl5BMl5BanBnXkFtZTcwNDc2NTk4Mg%40%40__V1__SX100_SY133_.jpg" border="0" /></a>En el transcurs d'un dia, tota la població del món perd el conaixement durant 2 minuts i 17 segons, durant els que cada persona té una visió de la seva pròpia vida dins de 6 mesos..., és l'argument d'una sèrie <a href="http://www.cuatro.com/flash-forward/">FlashForward</a> que promet i a la que m'he enganxat.<br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">En la sèrie cada persona veu un retall del que li passarà el 29 d'abril de 2010. Esdeveniments i persones que no sabien ni que existien, alguns no veuen res, dormien? o el que és pitjor, moriran? Que passaria si veiessiu un retall del vostre futur? Creieu que el que heu vist us condicionaria de tal manera que tot el que fessiu us portaria inevitablement a la vostra visió? Intentaríeu canviar alguna cosa per evitar el vostre futur? Voldríeu saber si moriu, de quina manera ho feu? O sou dels que pensarieu que no és el vostre futur, sino de senyals enviats per intentar canviar? Sigui el que sigui: Mireu la sèrie. Promet!</div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-21354688577893372009-10-05T12:49:00.002+02:002009-10-05T13:11:21.789+02:00Reencarnació<a href="http://3.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SsnUMaPuvRI/AAAAAAAABLs/qu0b0B0WaAY/s1600-h/tunel.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5389071738794327314" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 214px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SsnUMaPuvRI/AAAAAAAABLs/qu0b0B0WaAY/s400/tunel.bmp" border="0" /></a>La reencarnació és la creença en el procés pel que una ànima, en morir el cos al que està lligada, reneix en un altre cos, ja sigui de persona, animal, vegetal o mineral.<br /><div align="justify">Ella, una amiga, ho té clar, s'ha apuntat a la llista i quan es reencarni, ha sol·licitat fer-ho en la persona de la Duquesa d'Alba, bevent "<em>finitos i manzanilla</em>" tot i el dia, vivint en uns autèntics palau-museus, i veient passar a "torerus" pel menjador de casa, tot fent "palmes" i al crit d'"Ole i Ole".<br /><div align="justify">Es veu que la qualitat de la reencarnació vé determinada per tot el que hagi acumulat cada persona, bo i dolent, com a resultat dels seus actes, d'allò que hàgim realitzat en la vida present i en vides passades. </div><div align="justify">Perdoneu la meva ignorància en aquests temes, però no sabia de l'existència d'aquesta llista, potser que corri a veure on m'he d'apuntar, no fos cas que no ho faci i la meva propera reencarnació no sigui gens afortunada. </div></div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-83271785985860194562009-10-01T12:59:00.003+02:002009-10-04T20:55:49.026+02:00Masculinitat/FeminitatL'altra setmana es va estrenar "<a href="http://www.tv3.cat/sexesenguerra/">Sexes en guerra</a>" a TV3, i divendres em va faltar temps per anar a fer el test,<br /><p align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5387584936559592098" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 152px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SsSL9IThQqI/AAAAAAAABLk/RbbaRDtLJA0/s400/sexes_feseltest.gif" border="0" />Amb el resultat següent: Totalment equilibrada, sóc un 50% masculina un 50% femenina...., les meves habilitats femenines, com les habilitats verbals, es troben compensades amb les masculines, com la capacitat de visió espacial,..., Conclusió: Us puc explicar amb una fluïdesa verbal fantàstica, on es troba un determinat lloc en un mapa. </p><p align="justify">Ja seria hora que fugíssim dels típics tòpics. Sé llegir mapes, no em perdo en una ciutat desconeguda, cosa que no molts dels nois que conec poden dir, i si per aquelles m'he perdut, puc baixar la finestreta del cotxe i demanar-ho, cosa que no molts de vosaltres feu, oi? Conec molts nois amb una gran fluïdesa verbal, que deixarien a més d'una amb la boca oberta. </p><p align="justify">Som diferents... dins de l'igualtat i iguals dins la diferència. </p><p align="justify">Si feu el test i us surt que sou femeninament masculins o masculinament femenins, no us encaparreu, en sé d'un que és totalment femení... i com diu ell, ara ja podré parlar amb tu de noies, de fútbol i de cotxes jaja..(com si fins ara no ho fés).</p>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-91503662667571163722009-09-16T13:09:00.004+02:002009-09-16T13:25:29.230+02:00Les bosses<div><a href="http://4.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SrDHcH4VdQI/AAAAAAAABLU/diIzHF-t-r4/s1600-h/bolsacaca.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5382020840673342722" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 150px; CURSOR: hand; HEIGHT: 153px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SrDHcH4VdQI/AAAAAAAABLU/diIzHF-t-r4/s400/bolsacaca.gif" border="0" /></a> Ahir sortint del super amb les bosses a la mà, me'l vaig trobar de cara... només faltava que algú em piqués els dits i em digués: dolenta, caca, caca. </div><br /><div>Sé que són un perill pel medi ambient aqui tenim unes raons per no fer-les servir, tal i com estableix la campanya <a href="http://www.residusiconsum.org/catlliurebosses/">"Catalunya lliure de bosses":</a></div><br /><div>- Estan fabricades a partir de petroli, un recurs no renovables i molt costós.</div><div>- Suposen un 2% en pes de la brossa domèstica i unes 14 milions de bosses cada cap de setmana.</div><div>- El seu reciclatge és escàs i costós energèticament. La majoria van a abocadors i incineradores.</div><div>- Durant la fabricació i incineració s’emeten gasos contaminants (dioxines, cianur d’hidrogen...).</div><div>- Poden trigar entre 400 i 1000 anys en descompondre’s.</div><div>- La seva dispersió al medi provoca l’afectació i mortaldat d’animals al medi terrestre i aquàtic.</div><div>- Són de fàcil substitució per sistemes reutilitzables.</div><br /><div></div><div>El que m'amoïna una mica és com ho feran <a href="http://www.facebook.com/pages/Senoras-con-la-bolsa-en-la-cabeza-cuando-llueve/85086623613">les senyores </a>(que ja tenen un grup al feisbuk) que les fan servir quan plou per tapar-se el cap?</div><div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5382024343767640930" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 126px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SrDKoB7Ga2I/AAAAAAAABLc/kz5cf2Zrs8g/s400/n85086623613_5440.jpg" border="0" /></div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-11119443809525871162009-07-02T13:06:00.006+02:002009-07-02T13:23:05.333+02:00Tovalló de paper...<div style="text-align: justify;"><span style="font-size:small;">Un anunci ressaltava la capacitat que tenim de fer negocis i plasmar projectes en un tovalló de paper. Tot i que potser sembla que siguin coses fetes de qualsevol manera, improvisades i aquells maniàtics del perfeccionisme es deuen horroritzar quan ho veuen, qui no havia demanat un bolígraf a un cambrer per escriure un telefon o una adreça en un tovalló de paper, quan la tecnologia no estava al nostre abast.; o potser hi ha qui guarda encara un autògraf robat a la seva actriu o futbolista preferit en un tovalló de paper?</span></div><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size:small;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size:small;">Tinc uns amics que guarden l'inici de la seva relació en un post-it, i ara es casen el 15 d'agost... qui diu que les petites coses no són importants?</span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SkyYTv8ZC2I/AAAAAAAABK0/YnEZd5U2S1c/s1600-h/post+it.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 283px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SkyYTv8ZC2I/AAAAAAAABK0/YnEZd5U2S1c/s400/post+it.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5353821522091379554" border="0" /></a></p>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-75677645400941164822009-06-08T00:18:00.003+02:002009-06-08T00:36:44.446+02:00Es veu que és la setmana de l'amistatEs veu que és la setmana de l'amistat, o això corre per la xarxa... i sino ho és a mi m'ha agradat...<br /><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/Siw_e_-hKCI/AAAAAAAABJY/HAeoKvG9z4w/s1600-h/nen.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5344716659584215074" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 129px; CURSOR: hand; HEIGHT: 129px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/Siw_e_-hKCI/AAAAAAAABJY/HAeoKvG9z4w/s400/nen.jpg" border="0" /></a> <div align="left">He aprés que les amistats és poden comptar amb els dits d'una má, prefereixo poques però verdaderes.... i les que tinc les estimo i les vull conservar.</div><div align="right">He après que ningú no és perfecte... fins que t'enamores. </div><div align="left">He après que lavida es dura... però jo ho sóc més! </div><div align="left">He après que les oportunitats no es perden mai...</div><div align="right">les que tu deixes escapar les aprofita un altre.</div><div align="left">He après que quan sembres rancúnia i amargura... </div><div align="right">la felicitat se'n va a un altre lloc. </div><div align="left">He après que hauria d'utilitzar sempre bones paraules... </div><div align="right">perquè demà potser me les hauré d'empassar. </div><div align="left">He après que un somriure és un mètode econòmic... </div><div align="right">per millorar el teu aspecte. </div><div align="left">He après que no puc escollir com em sento... </div><div align="right">però sempre hi puc fer alguna cosa.</div><div align="left">He après que quan un nadó t'agafa el dit amb la seva maneta...</div><div align="right"> et té enganxat a la vida.</div><div align="left">He après que tots volen viure al cim de la muntanya... </div><div align="right">però tota la felicitat esdevé mentre hi puges.</div><div align="left">He après que cal gaudir del viatge... </div><div align="right">i no pensar només en la meta. </div><div align="left">He après que és millor donar consells només en dues circumstàncies... </div><div align="right">quan són demanats i quan en depèn la vida. </div><div align="left">Feliç setmana de l'amistat, o no! </div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-75142453719236784602009-06-05T13:21:00.003+02:002010-11-08T16:05:23.795+01:00Dir-te: Només Felicitats!<a href="http://4.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SikBWHW0-UI/AAAAAAAABJQ/jfaiH2AVn7M/s1600-h/s582832725_1331888_5351.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 130px; FLOAT: right; HEIGHT: 115px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5343803912295348546" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SikBWHW0-UI/AAAAAAAABJQ/jfaiH2AVn7M/s400/s582832725_1331888_5351.jpg" /></a>Adonar-me que en fas 27... em fa adonar dels que tinc jo!!!<br /><div align="justify">I tot i que tenim diferències, i que poster no ets la meva "preferida", jeje, sempre seràs la primera, a qui vaig anar a veure eixint de neixer, escapant-me a l'hora del pati de Sant Miquel, la que totes les infermeres deien lo "maca que eres", a qui no li sortien els cabells.. la que vaig vigilar de petita als estius, intentant fer-te dormir a les tres de la tarda, preparant-te el berenar, galetes, fruita... tot al "turmix"! </div><div align="justify">Quan comences a tenir tants records es adonem de lo grans que ens anem fent.. i tu també eh!! </div><div align="justify">Per tot: MOLTES FELICITATS!!!</div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784665218021081561.post-59857418239058084962009-06-02T13:21:00.003+02:002010-11-08T16:04:52.371+01:00Calculadora<div align="center">Una de les moltes tonteries que he rebut al correu:<br /></div><div align="center"><a href="http://www.calculadoradelamor.com/">"</a><em><a href="http://www.calculadoradelamor.com/">LA CALCULADORA DEL AMOR".</a> </em></div><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 55px; DISPLAY: block; HEIGHT: 49px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5342690397151299634" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_rIhZWxVO1-U/SiUMnAMYCDI/AAAAAAAABJI/sY1mURCy2fA/s400/calogo1a.gif" /> <div align="center"><em>El Doctor Amor dice..Bienvenid@ a la calculadora del amor!.</em></div><div align="center"><em>Introduce tu nombre completo y el de tu actual o posible pareja, pulsa el signo 'igual' y </em></div><div align="center"><em>te daré los resultados.</em></div><div align="justify"></div><div align="justify">Una que avui tenia molta feina però poques ganes de fer-la, he començat a introduir noms i veure'n el resultat. Amb resultats diria que curiosos...</div><div align="center"><em>Resultados de Compatibilidad: 99 %<br />Esta relación puede ser un éxito rotundo!, con poner un poco de cada parte todo irá sobre ruedas y sereis muy felices. </em></div><div align="center">O sigui que aviat em veureu anunciant la Nespresso amb ell! Jajaja.. Vinga a passar l'estona... </div>MARTAhttp://www.blogger.com/profile/06987592296311128243noreply@blogger.com4