La vida és com un munt de calaixets on si van recollint les nostres vivencies, anècdotes, les alegries i les tristors. Depèn del calaix que obris, et pots trobar un antic amic a l'autobús, o decideixes passar per un carrer, on no hi passes mai, i trobes algú que feia anys que no veies. I després penses, si no hagués agafat l'autobús i no hagués alterat la meva rutina no hagués vist, trobat o conegut a aquesta persona. Suposo que tots aquests calaixets estan disposats d'alguna manera que fa que es comuniquin entre ells... i patam! Tot és qüestió d'obrir l'adequat en el moment oportú... (sembla fàcil, oi?), tot i que a vegades millor no obrir la caixa dels trons...
Digueu-ne atzar, casualitat, destí.... fan que es retrobin persones que feia temps que no veies i fins i tot perquè no...conéixe'n de meravelloses!
4 comentaris:
Sí que és cert que n'hi ha moltes de casualitats a la vida!!! siguin calaixets o sigui el que sigui el que et posa en un moment determinat en un lloc determinat i fa que coincideixis amb algú. Una coincidència que pot ser una trobada feliç o bé una mala ensopegada, però què hi farem! si coneguéssim les regles del joc seria moooooooolt avorrit. Bé, corre, vés i obre tots els calixets nadalencs i et desitjo que hi trobis un muuuuunt de felicitat!!!
Sí sí que moltes vegades els calaixets quan els obres hi trobes sorpreses i moltes sorpreses, ara que segons quines sorpreses et recorden coses que no tens ganes de recordar-les perquè et porten tristesa...
Sí sí moltes vegades quan obres els calaixets et trobes sorpreses que et porten records bons i tristo i a vegades no ser si es bó obrir-los
Estic molt d'acord amb tu, les casualitats realment a vegades fa que coneixis persones meravelloses com tu.
C.
Publica un comentari a l'entrada