Hi ha olors que m'evoquen al passat. No us passa? Un tros de pa amb nocilla o amb xocolata em recorden les tardes quan era petita i berenava sortint de l'escola, l'olor de coca de vidre els dissabtes al matí quan anavem al forn abans d'anar a la coral a cantar o a catequesis (si si tothom té un passat), els préssecs i la palla, les tardes d'estiu a casa de la iaia, l'olor dels llençols nets, les tasses de llet amb colacao,...i tantes i tantes coses.
A l'igual que les olors m'evoquen el passat, també les cançons tenen els seus moments, i escoltant-les recordeu aquells moments viscuts.
Procuro escoltar música sovint, si ho feu us adonareu quants records us porta una senzilla cançó.
Aquella cançó que sonava quan vàrem viatjar amb les amigues a l'estiu, (acostumen a ser cançons per cantar), aquella cançó de Diana Krall o Peter Cincotti, amb un toc de Sade per un sopar tranquil. Aquella música per fer dissabte. Una cançó de Glaucs per donar un toc tendre, .. això si sempre ha de sonar Purple Rain de Prince, no em pregunteu el perquè.
5 comentaris:
PERQUÈ ?
Jaja sort de dir que no em pregunteu el perqué... perquè m'agrada.. diguem que és una de les meves cançons..
La veritat es que mai es necesita un perque al escoltar una canço com purple rain, nomes has de tancar els ulls i emocionar-te, es temps per fer un " kit-kat" i al acabar aixogar-te la baba i deixar de tramolar per les emocions rebudes.
Gràcies peter pan
Les olors són màgicament transportadores...
Publica un comentari a l'entrada