Prediccions casolanes

D'adolescent, em posava reptes absurds per conseguir que es complissin els meus desitjos. Era adicta a aquests reptes i prediccions casolanes. Jo que pensava que era alguna cosa rara associada a la meva excèntrica personaliat i ara resulta que, comentant-ho amb la companya de pis, la majoria dels humans ho fem. ¡Que copions!

Fent memòria, jo sumava matrícules (i encara ho faig), o faig combinacions amb les lletres, d'altres les resten, o parlen al revés. Un altre exemple típic d'aquests desafiaments passava durant les hores d'estudi: "si encesto aquest bola de paper 20 cops seguits, "fulanito" em trucarà aquesta tarda"....quan més difícil era la predicció desitjada, més difícil havia que ser el repte.

Hi havia prediccions i reptes molt sencills relacionats amb les notes i els pares; si protestem per les notes, segur que puja la mitja. Si desitgem tots junts que nevi.. demà hi haurà un metre de neu, i no hi haurà escola. Santa inocència.

Altres reptes eren familiars i surgien a l'hora de dinar. Qui no ha reptat al seu germà a menjar-se un flan sencer? O les neules de Nadal de cop?

Crec que faré una investigació més a fons perquè em porta records. Faré una enquesta entre els meus amics per saber qui ha fet el repte més absurd de la seva infantesa.

M'ajudareu a fer-ho? Si resulta que algun té un punt escèntric, riurem una estona.