Un estudi de Mònica-Marta Moyano realitzat a partir de les metàfores que es fan servir col·loquialment en català i en xinès, ens explica que les metàfores no són tan sols un recurs literari sinó que ens ajuden a entendre conceptes abstractes, com l'amor. Una d’elles, en xinès, 'ets el meu cor i el meu fetge', dòna títol a l’article. L’autora ens explica que el català i el xinès coincideixen en associar el cor amb l’amor, però, curiosament, en català, el fetge sempre té connotacions negatives (treure el fetge per la boca, un cop al fetge, pel·lícula de sang i fetge, posar-se pedres al fetge). Tot i que la ciència no ha trobat pel cor, cap raó per relacionar-lo amb els sentiments, ni els pensaments, ni les emocions, involucrem el cor en la nostra forma de sentir, diem que estimem o odiem amb el cor, ens deixem guiar pel cor i cada cop que veiem a la persona estimada ens salta del pit, un espant ens el fa saltar i un moment trist ens l'encongeix. L'important però és que, sigui pel que sigui o per qui sigui, BATEGUI!
1 comentaris:
Carai,carai. Trobo molt interessant aquest petit reportatge...Crec que és molt correcte associar el cor a l'amor, ja que és aquest órgan el que reacciona a aquest tipus d'estimuls, com poden ser els sentiments, les emocions o en definitiva a l'amor propiament dit...ejem!:P
Publica un comentari a l'entrada