Quantes persones arribem a conèixer?

Us heu parat a pensar quantes persones arribem a conéixer a la nostra vida?

A mil, a deu-mil, a cent-mil? Unes venen, altres passen aprop meu, altres se'n van.

Unes deixen un bon sabor de boca, altres et regalen la seva presència i algunes deixen petjada.

N'hi ha que sense trucar a la porta, es colen, entren a la teva intimitat, caminen amb tu i les vas coneixent i en disfrutes poquet a poquet. Hi ha persones que condicionen el teu estat d'ànim, es barrejen amb tu. Però de vegades i després de sentir la seva companyia com a part de tu mateix, se'n van... i se'n porten amb elles un trocet del teu cor. I tu et quedes amb un tros del seu.

Un intercanvi que sembla absurd, ningú en queda satisfet.

Quan l'absència d'algú es transforma en un record nostàlgic, un creu que la vida és injusta. Però lo injust és no creure en la vida, perquè el camí segueix i d'altres vindran a caminar-lo amb tu.

Si et deixo un record, agafa'l i no el perdis ... jo faré el mateix amb els teus.