Arrossego son!

Només és dilluns i ja tinc son, un cap de setmana una mica esgotador. Tinc sorra als ulls, però ja m’he près la meva dosi de cafeïna diària.
Això m’ha fet pensar en la tradició napolitana del “Cafè pendent”, o “Caffè sospeso”, els qui no tenien mitjans econòmics suficients, es podien trobar un cafè pagat a un bar, per una persona que havia passat abans i l’havia deixat pagat.

Ho trobo una idea excel·lent tot i que aquí segurament, exigiríem que a més del cafè se'ns deixés pagada també alguna altra cosa, un croissant, un entrepà….

(Per cert si vaig mirant la foto, em solidaritzo i badallo).

A Napoli c’era in passato un’usanza molto curiosa: quella del “caffè sospeso”. Chi era meno abbiente poteva trovare al bar un caffè in omaggio pagato, da un’altra persona, che lo lasciava appunto in sospeso per chi volesse consumarlo.