Veig que tots tenim un passat. Pensant en aquest passat i en els jocs de petits, he recordat aquells sobres sorpesa, que et compraven el dissabte (sempre que et portessis bé), de soldats i tancs verds petits, avions, pels nens...
Anaven amb un 
motlle de plàstic que havies de trencar...els recordeu?
motlle de plàstic que havies de trencar...els recordeu? Valien un duro!!
I de cuinetes per les nenes.
I de cuinetes per les nenes.
I les nenes teníem aquell fantàstic biberó màgic.... jaja 
Després m'han vingut al cap allò que en dèiem em sembla, "mistos garibaldi", en ser fregats contra una superfície abrasiva -la mateixa pedra de les voreres o una paret- s'encenien i feien uns espetecs amb petites espurnes, no eren perillosos per efecte del foc, però van ocasionar enverinaments per que la mainada els havia llepat en alguna ocasió, inconscientment, i el fòsfor que provocava la combustió va causar més d'un accident, sembla que en algun moment van ser prohibits.
La presentació era en unes tires força llargues de cartolina, que els feia de suport i servia per agafar-los mentre petarrellejaven; aquesta tira venia plegada en ziga-zaga i s’estripava segons la quantitat que en volíem comprar. Algú potser encara recordarà el preu, jo no.
Això m'ha recordat el modest catàleg que teníem aleshores, que -a diferència dels espectaculars ginys d'avui- eren, a tot estirar: bombetes, pedres fogueres, piules, correcames, i algun "luxós" volcà, junt amb els cobejats coets i aquests modestos mistos garibaldi..
2 comentaris:
Ep!!!! Es bo anar enrrera en el temps, pero no quedar-si. Es que sino encara tornare a cerca l'exin castillos i aixo no se fins a quin punt sera bo, jajajjaja, tot hi aixi, forts aplaudiments per aquest repas del temps.Pero si de veritat voleu anar enrrera i fruir un xic mes de tot aixo, us recomanaria visitar el museu del juguet a Figueres.
Encara el tinc l'exin castillos.. el que més m'agradava era el fantasma jaja
Publica un comentari a l'entrada