Divendres. Sopar amb una amiga. Avui un amic comú, em demana, què, com va anar el sopar? Vàreu fer molt safareig?.
La veritat és que no, els records i les confessions que només es poden fer als amics, per una vegada, varen deixar de banda la xafarderia.
He llegit, al suplement de La Vanguardia, Estilos de Vida que la xafarderia és una activitat social inherent al ser humà i que els nostres avantpassats a les coves, mataven el temps xerrant dels altres.
El sorprenent del cas és que resulta bo per la salut, produeix endorfines i s'elimina l'estrès. Si que és veritat que després de fer safareig... un es queda molt a gust!
4 comentaris:
WooOoooooooolaaaaaaaaa!!!
tieta, nus també volem fer safareig...però amb aigua osmotitzada eh??? res massa caspós!!!
pel que sembla hi ha novetats eh??? bones noticies per a tothom!!!!!!
molts patunikos i bna stmana
Sempre hi ha gent amb classe...jaja. Si sembla que si...que hi ha novetats!!
Ptons i bona setmana
Això és culpa del Tomate i la Salsa Rosa XDDDDDDDDDDDDDDDDD
Mariona
Que va que va!!! No em calen aquests programes... de fet no els veig! Som tafaners de mena...
Publica un comentari a l'entrada