dimecres, 2 d’abril del 2008

Homes-Dones

Vaig llegir no sé on (em sembla que era en Francesc Orteu) que "els homes en realitat no són simples, són lògics, i que les dones no són complexes, som confuses. Complexe és un reactor nuclear, però si t'ho expliquen pots arribar a comprendre el seu funcionament, entendràs abans això que els motius que té una dona per canviar de pentinat".
La veritat és que no sé si el cervell hi té res a veure, però el cas és que som diferents.
Les dones quan quedem per fer-la petar "anem a prendre un cafè" ells, "van a prendre unes birres" i després passa el que passa.

Ells no entenen com podem passar-nos hores mirant aparadors, o com podem posar a parir a les amigues. Nosaltres no entenem la gràcia de conduir en silenci durant quilòmetres i quilòmetres, o com es pot ser col·lega d'algú amb qui t'has barallat.

Si som diferents, però noi.. Visca la diferència! I per cert qui us entengui (homes) que us compri!!! Jo encara no ho he aconseguit fer.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Sempre he pensat que una dona es la cosa mes maravellosa que ha fet la naturalesa, i per mes que pasi el temps i hagi gent que em vulgi fer veura que no es aixi, no em cambiaran pas de parer.
Un exemple:
El sol fet de poder ser portadora de vida dins seu, els homes mai sabrem que es aixo, podria ser una de les causes per les quals ens costa tant estima.

MARTA ha dit...

Tu creus que és aquesta la raó per la qual us costa tant estimar? Jo la vincularia més a una por de pèrdua del vostre espai, del que n'esteu tan gelosos.

olga ha dit...

ejem.....
no estarem al nivell...millor ho deixo x dmà. Anava a dir parides "made in pare patunikos"...ja les escoltaras en directe dissabte...

Anònim ha dit...

L'espai es una cosa efimera, que potser queda algun espai quant dos cosos s'ajunten en el fantastic acte de l'amor?
Ensenyem a ser feliç i t'estimare sempre.
Quant la dona deixa de ser dona, l'home perd el nord.

MARTA ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
MARTA ha dit...

Que profund. No parlava dels espais físics, parlava dels psíquics, per molts junts que estiguin dos cossos, de vegades hi ha un buit entre els dos infranquejable. Et deixaries ensenyar?

La Dependienta ha dit...

Mira, avui no estic concentrada per llegir un post tan llarg, però el nen de la foto desfilant està com un quesito melòs al dente :|