Hi ha moltes formes de començar el dia, la meva és rutinària, repeteixo els mateixos moviments de forma mecànica quasi sense pensar. De bon matí no sóc persona, me'n recordo de la mare del que va inventar el despertador i el paro, en Basté em saluda i em diu "Bon dia" m'aixeco, una visita al lavabo, de cap a la tassa de cafè, dutxa i després ja sóc una mica persona i ja puc articular alguna cosa amb sentit.Si per mala sort, en Basté no em diu bon dia, o paro inconscientment el despertador i he de córrer, ja començo malament el dia.
I vosaltres, sou dels que esteu frescos com una rosa? Dels que atabaleu a la resta de mortals amb la vostra xerrera? O sou com jo, ratllo la malaeducació eixint sortida del llit...
3 comentaris:
La veritat és que quan em llevo sóc incapaç d'articular paraula i fins que no he esmorzat no dic res a ningú. Quan estava a casa amb la meva filla petita (que crec que ho ha heretat de sa mare)ens creuavem pel passadis i no ens deiem res fins que cadascuna marxava de casa a treballar o a fer el que tocava. En canvi el seu pare es lleva amb uns cants i uns tocs de trompeta que et venen ganes de pelar algú...
Merci "Betty" ves que no sigui genètic!
jajaja!això és veritat...tenim un gran poder comunicatiu de bon matí la mama i jo...jajaja!jo com que ara quan em desperto no hi ha ningú al pis no tinc la necessitat de dir res, només començo a parlar en el moment que arribo a la feina...però cada matí faig el mateix, rutina...
Publica un comentari a l'entrada