Gent, platja...

Aquest matí he estat a la platja, prenent el sol, he portat la música que m'agrada, però com que "Es llaner" (Cdq), és tranquilet, s'estava bé sentint la remor del mar.

No estic ben bé a primera fila, perquè la marea puja una mica. De cop algú passa per davant meu i en el mínim espai que té entre jo i l'aigua decideix plantar-hi les toballoles, demanant-se en veu alta com és que la gent deixa tan espai lliure abans d'arribar a l'aigua, i com és que la gent posa pedres a les quatre puntes de la toballola...

Són una parella, per la manera de parlar i com van vestits semblen de Madrid. Tinc el cap del noi a l'abast dels meus peus, ja em començo a atabalar una mica de tanta proximitat, i mira que hi ha lloc a la platja... decideixo anar a l'aigua, i quasi he de trepitjar la seva toballola... bé de fet la trepitjo una mica, i m'hi espolso una mica les pedretes dels peus, (noi ho sento).

Quan surto de l'aigua, i m'estiro, la veina madriles ha decidit trucar a la Piluca, i explicar-li les meravelles de Cadaqués... amb uns crits que han fet que em decidís a escoltar música, quan ha penjat ell ha decidit llegir-li en veu alta les noticies d'economia de La Vanguardia, per matar-los....

Quan ja m'estaven acabant la paciència... la divina providència ha enviat l'únic amaró, àlies onada, gran del matí.... El resultat: ja us el podeu imaginar!