Psicosis al super i poder mental!

Seguint el tema que plantejava la Carme al seu bloc, us diré que ahir vaig ser testimoni de la psicosis "omploelcarrofinsadaldetot".

Vaig anar al super a comprar, (la compra pel pis...), que són les coses habituals, aigua, sucre, cafè... i em faltava pasta petita...

Arribo al passadís de la pasta i em trobo al davant una senyora amb dos carros... fins a dalt de tot! I la senyora en qüestió estava esgotant les reserves de pasta.. de tot tipus.. macarrons, fideus, llacets, maravilla, pistons.. tota la pasta.. i quan s'aparta, i puc apropar-me, veig que no queda res de pasta, ni petita, ni gran, ni de colors, ni sense, ni d'ou, ni de res de res.

I li demano educadament si per favor em pot donar un dels seus paquets de pasta petita, que només vull un paquet de pasta petita i que de fet com ella en porta 50... no crec que li vingui d'un, i em contesta que no pot fer-me'l, que els necessita tots "per si de cas".

El meu poder negociador no pot amb ella... i davant el poc cas que em fa... la maleeixo mentalmet.. i penso.. aixi se't rebenti la pasta al carro i et surtin jaumets a l'arroç i papallons a la farina.

No ho havia d'haver fet, per què mentre la seguia en direcció a la caixa... trobava com unes petites coses em queien al peu i un garrenyic garrenyec a la sola de les sabates... efectivament se li va rebentar un paquet d'estrelletes... de vegades em faig por!!

No vull ni pensar en els jaumets i els papallons!!!