VISC a una ciutat plena de gent maldestra (bonica paraula), on la gent no sap anar amb paraigua. Plou i he sigut víctima de tres senyores armades i perilloses, una: que una mica més em deixa bòrnia, l'altre que una mica més em clava una barnilla al cap... grgr. I la tercera m'ha refregat tot el paraigua xop pel cul tot pujant l'autobus... i quan m'he queixat m'ha mirat tan malament que em pensava que em fotaria cop de paraigua... a sobre!! ViscA Barcelona, ViscA les dones armades amb els seus paraigua... i ViscA la pluja!
3 comentaris:
WAAAAAAAAAAAAAAAAH!!!!
GRÀCIES TYET!!!!!!!
Que mona que era... ^^ ju... :_) com es nota que les coses amb el temps s'espatllen XDDDDDD qui hi pogués tornar... (ja parlo com la gent gran XDDDDDDDDDDDDDDD) APALINS, MERCI I ENS VEIEM A SANT JOAN DE FÀBREGUES, es diu així oi? UN PETONAS!
MARIONA, LANEBODAAMBMÉSD'UNQUARTDESEGLE ^^
No sabia si penjar-ho tipus post fixe.. o així a un lateral...que es pugui treure... OSTIA MESD'UNQUARTDESEGLE...AIXOEMCONVERTEIXAMBUNATIETAVELLA????
no no...no et converteix en una tieta vella, en tens tres més de nebots, més joves...uix, això no sé si et tranquilitza o no...pro apalins...jeje!!ja l'he deixat anar...
Visca els dies de pluja en que tothom et vol treure els ulls amb els seus paraigües, realment són armes blanques de "cuidado".
PTNS TYET.
Publica un comentari a l'entrada