Ahir al vespre em va saltar un botó. I direu, i què? Vaig buscar agulla i fil i literalment vaig "posar fil a l'agulla". Mentre em cosia el botó vaig recordar les caixes de fils i botons. Quan era petita, teníem una veïna, (que amb el pas del temps vàrem adoptar quasi com una iaia "postissa"), li agradava cosir i per a mi les seves caixes de betes i fils, eren caixes que amagaven autèntics tresors, em podia passar tardes remenant-les, sempre trobava coses interessants, cintes de colors, tapapunts acolorits, didals, gomes de borrar, alguna medalla petita d'alguna verge o algun sant, algun bolígraf d'aquells de Núria o Montserrat que portaven unes diapositives incorporades i feies girar el cap i veies unes vistes fantàstiques, retalls de roba, i botons molts botons, de tots colors.
Encara corren per casa i encara puc passar-me estones remenant..
4 comentaris:
La Teresinaaaaaaa!!!jiji!si si, és veritat, m'encantava remenar les diapositives de Montserrat que tenia, quina gràcia, i quins records...Ptns tyet!
Nena ultimament estàs molt nostàlgica entre que dius que et fàs gran i els vells records...
I que no és "macu" fer-se gran amb records... Pitjor tu que encara estàs de revetlla de Sant Joan... (amb carinyo eh!)
Jo tinc una bora per fer i 2 botons per cosir. Quan ho tindré a punt ?
Publica un comentari a l'entrada