La vida està plena de casualitats, o potser és una aplicació de la Llei de Murphy. N'hi ha número limitat de casualitats? O pecisament perquè són casualitats n'hi ha un número il·limitat?Unes més "de cada dia": Quan tens pressa, els semàfors es posen vermells quan hi arribes, i quan no en tens, decideixen posar-se tots verds; o el teu autobus no arriba mai, i quan no l'esperes només passa el teu.
I quan tens pressa, et posen la llet "bullint", quan vols saber si plourà no et donen el temps...
D'altres que no són tan normals, quan penses en algú que fa temps que no en saps res i de cop te'l creues o et truca. Quan fa temps que un assumpte de la feina està "mort" només falta que en parlis, perquè patapam, aquella tarda t'arribi alguna cosa. O algú a qui fa poc coneixes, té un gos amb el mateix nom que el que tenies tu... Ai Murphy!
1 comentaris:
Dejo mi comentario, mi saludo y la invitación a visitar mi blog: www.dafnescribe.blogspot.com. Aunque no hablo precisamente tu idioma, estoy feliz porque se entiende perfecto!! Tu blog es muy interesante, por variado y diferente.
Saludos de una uruguaya en Montréañ. Dafne
Publica un comentari a l'entrada