divendres, 17 d’octubre del 2008

CICLES VITALS

Imagineu-vos una taula parada, tot posat al lloc on li toca.
De cop algú apareix i agafant les dues puntes de les estovalles, 
hi fa una espolsada. 
Us ho imagineu? 
El desgavell, tot per aquí n'enllà....? 
Doncs han espolsat les meves estovalles. 
Hi ha hagut alguna trencadissa de plats, algun got, algun mollader, alguna taca, les coses s'han bellugat, la disposició ha canviat, allò que pesava més, les coses més valentes han aguantat fermes, d'altres que potser creies que es salvarien han acabat caient i patam trencades.... 
Sempre en queden algunes d'inamobibles. 
Cada x temps, hi ha un terratrèmol a la vida de la gent, que fa que tot trontolli, es recoloqui i aparegui un nou cicle vital. Els meus cicles vitals són de 8 anys en 8 anys... 
Els teniu controlats els vostres???

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Bueno, jo crec que no hi ha mai una pauta pel què fa a les etapes vitals que un viu, però això si, quan algun d'aquests s'acaba una ho veu a venir, pot ser senyal d'alegria o de tristesa, i els canvis sempre són difícils però sempre s'ha de pensar que l'etapa seguent serà millor, o no?Un petonet tyet

La patunikos ha dit...

woooolaaa tieta!!!
encara no controlo els meus cicles...però de moment..ja sóc teta-independent...ja passo de la mama totalment. No vegis quin desgavell per ella, també sembla que s'hagi trencat alguna cosa..però no hi ha res per sempre.
espero que la teva trencadissa no sigui molt greu..quan vulguis t'acompanyem a Ikea o a on calgui a comprar una nova vaixella!!!!
cuida't molt i moooolts patunikos

M. Carme Armengol ha dit...

Si et serveix per algo jo també en tinc de cicles i són 6,10,6 i ara suposu que estic en els 10 però espero que és trenqui.... pqè si nos quin mal rotllo...

Jaume Tolosa ha dit...

Espero que tot el que s´hagi trencat es pugui recuperar, suplir o oblidar.
tot lo bo s´acaba...lo dolent també.