El català....

Aquests dies, amb tot l'enrenou del català, m'ha vingut al cap un record que feia temps que tenia a l'oblit, no sé quants anys devia tenir, eren els meus primers anys a les "monges", i tot just havíem après a llegir.

A Roda, després de l'escola, uns dies, anàvem a la biblioteca popular d'amagat, no és que ens hi col·léssim a fer malifetes, no, i ara! Anàvem a aprendre català. Si si heu llegit bé, d'amagat. A l'escola encara no es podia ensenyar, (en Franco vivia) i a casa trobo que amb un gran encert i certa gosadia, ens hi varen apuntar.

I enfilàvem les escales de la bibilioteca, era tot un secret el que hi anàvem a fer, sobretot deia la meva mare: "no ho digueu a ningú, que us ensenyen català. I si algú us demana on aneu, dieu que a fer els deures!".

I apreníem català amb el Faristol...

Jo, per lo petita que devia ser no devia entendre massa res de tota aquella clandestinitat, però encara recordo aquella sensació d'estar fent una cosa d'amagat, a unes hores intempestives, (no crec que fossin més de les set de la tarda), de compartir un secret amb els companys que hi anàvem.

També podíem haver cridat: CATALÀ A L'ATAC!