dimecres, 4 de novembre del 2009

Puzzle

La meva vida?
Un puzzle.
Si, un puzzle, un trecaclosques gegant, ple de peces. Sempre m'han agradat i he tingut certa facilitat per fer-los.
Seguint unes pautes, primer el marc, després es tracta d'organització, triar colors, formes estranyes que quadren de seguida, i apa anar fent. El passat? Totes les peces que vas col·locant. El present? La que tens als dits, potser és fàcil i encaixa de seguida, d'altres formen grupets que saps més o menys on van però encara no saps ben bé com col·locar-les. De cop en trobes una que és definitiva, i que fa que aquell trosset quadri, encaixi, i avances i et sents bé. També n'hi ha de les refutudes, les mires i remires, t'encalles, les gires i regires, les mires d'encaixar però no "hi ha tu tia", i les apartes, ja ho probaràs, ja l'encaixaràs, i de cop un dia penses i aquella peça.. on era? ... aquella estranyota, i la trobes i encaixa. El futur? Tota la resta de peces més o menys distribuides, esteses al teu davant, que aniran quadrant de mica en mica, sempre acaba quadrant, bé sempre??? Si no en perds alguna... que també passa.

3 comentaris:

Don Juan de Marco ha dit...

El pasat nomes existeig si hi penses, el present el trepitges constanment i el futur son somnis de fum.
Mirat el mirall, dins aquets inmensos ulls blaus, i de sobte el somriure marcara la teva cara, no ja puzze mes bonic.

Anònim ha dit...

Ja, verjetno zato je

MARTA ha dit...

Ja, vejetno zato je?
Eslovè??? Mmmm

Verjento = Ho suposo
zato= amb objecte...
Je = és