Aquests dies tinc molta gent propera que fa anys.Alguns entusiasmats de fer-ne, en Biel (el més petit), d'altres veuen caure les decenes (oi Quim i Cris), d'altres els lustres (eh Carme??), diguem que contents però no tant!!.
A tots ells dir-los que l'edat és un estat mental. No comptis mai els anys, compta els records. No comptis els cabells blancs, compta les experiències. No comptis les arrugues, compta els somriures que te les han provocat. No comptis tot lo dolent, compta els amics.
A TOTS VOSALTRES FELICITATS!!!
3 comentaris:
El pas dels anys nomes reafirma lo maravellosa que es la vida.
Sentir-los, compartir-los,notar-los
aixo es fantastic, tantes coses que pasen cada dia el voltant nostre, sumo tot i veuras que un any es res. Gaudeix-ne d'ells i sobretot aprofitels.
Ostres lo dur que és fer anys, però a la vegada orgullosa de poguer-los fer i per molts anys en pogui anar fent....
Encara que caiguin les desenes, l'altre dia encara m'en posaven 28, que be que em dec conservar. I no anvem borratxos.
I tampoc tinc avies.
Publica un comentari a l'entrada