dilluns, 28 d’abril del 2008

Ai les tabarres

Tots necessitem a vegades manifestar les nostres inquietuts, els nostres problemes i necessitem trobar a qui explicar-los, (jo tinc la sort de tenir al meu costat a la millor colla d'amics que es poden tenir, i crec que tothom hauria de tenir algú al costat que el sàpiga escoltar), ha de ser molt trist no tenir a qui "fotre la tabarra" o tenint-lo no fotre-li!
Moltes vegades, només explicant-los a algú, els problemes es fan petits petits, es desiflen com un globus... tot allò que ens inquieta o angoixa no desapareix per si sol, però pel sol fet de sentir la nostra veu quan ho expliquem, fa que no els veiguem tan tan importants.

5 comentaris:

M. Carme Armengol ha dit...

Per això estem els amics per escoltà o que ens escoltin almenys alguns jejeje...

La patunikos ha dit...

WooOoooooolaaaaaaaaaaa!!!!

ei! els papes estant disposats a sentir-vos sempre que vulgueu...ja ho sabeu!!!!!
però ostres quina nit!!!! jo no vaig poder dormir esgarrifada...uns somnis!!!!!
pantalons amunt, avall, "catxulis".....buf
bona setmana!!!

Anònim ha dit...

Una persona que m'estimo molt em va dir una vegada," de problemes nomes n'hi ha de dos tipus, de salud propia i de salud familiar ". Els problemes moltes vegades son producte de la nostre ment i de la ment dels altres. Pero si que es maravellos tenir amics i fer-los desapareixer o que es tornin mes petits.

MARTA ha dit...

Espero fer desapareixer els problemes i no encongir els amics.. Don Juan

La Dependienta ha dit...

Sort de les tarifes planes boníssimes de França perque les meues germanes em truquin i es truquin. Aventatge de ser bessona : tens un clon al qui li expliques tot.