Aquests dies uns amics tenen un sopar "d'institut", (la meva promoció en vàrem fer un em sembla de sopar). Tot això m'ha fet pensar en la gent que hem anat deixant enrera. En cada moment tenim persones al nostre voltant que pensem que ho són tot, però no, de sobte deixen de ser-ho i a poc a poc es fan fonedissos. Alguns els retrobes de tant en tant, d'altres no saps on paren. És curiós com canviem i aquelles persones que et semblaven imprescindibles, ara si apareguessin (i ja sé que sona malament) farien més nosa que servei i que si s'han quedat enrera és per algun motiu.
Tot és qüestió de tancar cicles.
2 comentaris:
Quina passada la foto!! hauria de poder identificar les protagonistes, però ni tant sols podria assegurar quina ets tu!!
jaume
Discrepo :P
Aquest passat dissabte vam celebrar els 40 anys "sa meu" generació , quasi tots els del 1968 hi erem. Tot un éxit d'assistència, d'ambient, cares que feia una eternitat que no veia i molt bon sopar. Molta gent la veig sovint pel poble però amb prou penes ens saludem educadament. Doncs vam estar molt bé i tothom sorprés :) Us animo a que no perdeu segons quins fils, tot i que tampoc cal veure's molt sovint o perderia la gràcia.
Uy :P:P que llarg !
Publica un comentari a l'entrada