Fent memòria m'he adonat que la meva infantesa era força llagrimosa, els dissabtes després de dinar i abans d'anar al "Cau" plorava amb la "Heidi", i continuava plorant el diumenge amb les aventures i desventures de la familia Ingalls, a la "Casa de la Pradera", eren d'un desgraciadament feliç, sempre superant adversitats, pobresa, la ceguera de la Mary, o la ràbia que em feia la Nellie Olesson. 
Encara no sé com no tenim un trauma infantil, els de la meva generació.
D'abans, recordo vagament, una blanca i negra "Crónicas de un pueblo".
Uns anys més tard, "S.W.A.T. Los hombres de Harrelson", "Vacaciones en el mar", "Verano azul", i "Magnum, P.I.", com m'agradava en Thomas Sullivan Magnum, 
amb el seu pollastre de goma! Eren les que em mirava. I vosaltres?
amb el seu pollastre de goma! Eren les que em mirava. I vosaltres? 
2 comentaris:
A mi m'han marcat "Secrets de família", "Nissaga de poder", "Musculman", ara no m'enrecordo com es deia la serie que feien els migdies de les dues bessones quan eren petites però també me la mirava sempre, també em mirava molt Cosas de Casa, amb el pesat de l'Steve Urkel...quins records...jajaja!
Que mitic el Magnum!! M'encantava! Ufff..."Ravioli", "V", "The young ones", "El rei Arturo"....n'hi ha tantes!!
Publica un comentari a l'entrada