Dilluns farà 42 anys que a Florència hi varen haver uns grans aiguats. L'Arno es va sortir de mare, carrers inundats, persones en perill, l'aigua guanya terreny fins a visitar la Galleria degli Ufizzi, intentaven salvar les obres d'art pujant-les als pisos més alts, (quin dilema, que salves?).
Passades les hores l'aigua es va retirant deixant enrera una ciutat aïllada, sense llum, plena de fang. Tota la ciutat està coberta per una capa de fang. A part de la gent que ho ha perdut tot, i de les desgràcies personals, el patrimoni artístic fa patir. I es quan comencen arribar estudiants, primer de la resta d'Itàlia, després de tot Europa, ningú els crida, no hi ha sms, no hi ha internet, milers de joves amb les seves catiusques, arriben, són els anomenats "àngels de fang", fent cadenes humanes salven llibres incunables, documents de gran valor, obres d'art.
Una mobilització per "amor a l'art" i mai més ben dit.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada