És sorprenent com funciona la memòria. No sé si la meva és molt gran o molt petita, no em puc queixar. Recordo cares, recordo noms, anècdotes, detalls, olors,.. per això em fa molta ràbia quan no recordo les coses, i no paro fins que ho trobo amagat en algun racó.
Seria fantàstic que funcionés com un disc dur d'ordinador, ampliar-la, es poguessin borrar dades innecessàries i així alliberar espai. Potser borrarríem mals records. I a la pregunta "està segur de voler borrar-lo?" respondríem: "si" i ens quedaríem tan amples, i com que ja no els recordaríem, no podríem arrepentir-nos d'haver-los borrat.
Però fins i tots aquests, els dolorosos, els tristos, dades inútils, són necessaris, i un cop es superen queden desdibuixats.
Ha de ser molt dur no recordar les coses, molt dolorós veure com el disc dur peta, i perdre els records bons i dolents. És curiós com funciona la memòria, i fins i tot quan el disc dur no funciona del tot bé, els que perduren són els bons.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada