Grisos, foscos, negres....

Avui a la sortida del metro m'he vist envoltada d'un grup d'indis, no era una rúa de carnestoltes, ni els nens de la guarderia que anaven disfressats... eren una colla de ciutadans de l'Índia, per un moment m'he vist al bellmig d'una pel·lícula de Bollywood, i he pensat: "Ara se'm posaran a cantar i ballar....", però no pas, només era un grup de turistes.

Al passar pel seu costat, el dia m'ha semblat més assoleiat, el cel blau intens, el sol més calent...

Diuen que segons la manera de vestir reflexem el nostre estat d'ànim, veient el que tenia al voltant, tots anàvem vestits tan uniformats...grisos, negres, marró fosc, que m'ha entristit una mica.

Segons diuen, si vesteixes de vermell, et deixaràs portar per impulsos, ferà el caràcter més vital i enèrgic, podries sentir-te molt cansat al final del dia, accelera el pols i la tensió de la sang. Si és taronja, et sentiràs eloqüent i graciós@. I el groc, associat a la inteligècia, la rapidesa mental.

Potser perquè ja es comença a sentir que a poc a poc arriba el bon temps, els aparadors es vesteixen de color, i ja tinc ganes de penjar l'abric. El meu armari m'ha semblat trist, plè de negres, grisos, i marró fosc...