Hi ha moments, quan succeeix alguna cosa, un fet traumàtic, destacat, important, que els associem al que estàvem fent. Aquest matí en Basté recordava Sau, i comentaven que tots recordaven el que feien quan es va saber que Carles Sabater s'havia mort.
És curiós, recordo quan es va morir l'Elvis, era de colònies, a Santa Maria de Marlès, quan va morir en Fèlix Rodríguez de la Fuente, erem de "convivències" amb les monges a Gombreny, el 23-F a escola, a la sala de dalt, quan varen anunciar que Barcelona seria olímpica, al tren pujant cap a casa un divendres al migdia, escoltant-ho per ràdio... l'11-S, dinant al Mon-Bar, a Platja d'Aro...
Són aquells moments, en que sembla que per un instant el temps s'atura.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada